Com diu el propi Dino Ratso... Abans de gravar aquestes cançons, era a casa i el meu pare em va preguntar: "Creus que és bon moment per gravar? No es poden fer concerts ni res ". No us vaig a mentir; mai he estat d'escoltar als meus pares. Està malament que digui això, ho sé. M'he equivocat moltes vegades, però mai he perjudicat a ningú més que a mi. Bé, val, als meus pares els hauré causat algun mal de cap però res més. La veritat és que, si l'home hagués esperat moments propicis per fer les coses potser continuaríem vivint a les cavernes. I si ja parlem de moments propicis per realitzar o dur a terme qualsevol projecte o activitat cultural, potser seguiríem fent música amb pals i pedres. No sé a on vull arribar. O si. Hi ha coses que mai han de posposar esperant vents més propicis a les nostres espelmes. A més, ja ho va dir Plató: "La música dóna sentit a l'univers, ales a la ment, fa volar la imaginació, li dóna encant a la tristesa i insufla vida a tota la resta". Hauríem llegir més als clàssics grecs, crec que sabien més sobre el món que nosaltres.
O sigui; després d'un parell d'anys i escaig des del meu últim treball, he gravat una petita col·lecció de cançons. Es titula "Frenazo". Va ser gravat durant els mesos de juny, juliol i agost per Christian Songstore en Analog Drive-In (Bcn). Sis temes propis més una adaptació del "I'ma not like everybody else" de The Kinks.
Un disc sense pels a la llengua, que acumula els sentiments bons i dolents que han aflorat en aquesta crisis. Un disc sincer, directe i amb el so característic d'aquest músic underground.
No hay comentarios:
Publicar un comentario