lunes, 20 de septiembre de 2021

Entrevista a Mama Dousha


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Quan era molt petit ja tenia el somni de ser una rockstar, amb el pas dels anys em vaig preguntar perquè volia tant ser músic. Suposo que abans era buscar un reconeixement ideal i ara és perseguir la felicitat que em dona composar i interpretar música.


2. Com es crear el vostre projecte ? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Després de passar per molts grups; Sas Mash, Descendents del gat i l’ós, Clotildes entre d’altres, em vaig aventurar a fer un projecte en solitari juntat amb que volia descobrir el que era la producció musical contemporanea. Així neix Mama Dousha el que sería un alter ego musical.


3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

L’estudi que tinc a Llacuna (Poblenou BCN) és on creo totes les demos dels meus temes, després les passo per l’estudi de l’ Scotty DK on gràcies a ell passen de demo a temazo.

Per a promocionar-me sempre preguntant a mitjans i qualsevol entitat que pugui funcionar...encara que ha donat poc fruït. El millor va ser, per l’àlbum Dos Peces de Fruita, pagar un servei de promoció de la mà de Senyals de Fum (Joan Masdéu) que em va donar accés  radios ,diaris i TVs de Catalunya.


4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?

Doncs dona un impuls d’autoestima, que sempre calen, que algú extern a tu, del panorama musical cregui en el teu projecte és un que important. Encara que super content d’estarhi considero que no s’ha de depositar tot en el Sona9, és a dir, segueixo amb el camí i la feina que estic fent per consagrar-me i el sona9 es una oportunitat magnifica en paral•lel a aquesta feina.


5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a Barcelona?

Jo dins del panorama em vec com algú petit, amb el dolent que es que la meva música arriba a poca gent però lo bo que vaig per lliure i mantinc la frescura sense pressió. Si aconsegueixo entrar al panorama crec que tindré bastant a dir :P intentaré que els meus concerts no deixin indiferent a ningú. Ara que hi ha un augment del urban a Catalunya considero que potser a vegades en directe es deixar estar massa la part musical,  a mi m’agradaria presentar un equilibri entre aquest urban i música interpretada.


6. Com definiríeu la vostra música?

Diría algo com Pop Urbà?


7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

Com a músic recordo un concert amb Sas Mash a la flor de Maig de Poblenou, molt punky i molt èpic el públic entregadissim, després un concert per la rierada de Mataró amb Clotildes que hi havia moooolta gent, i com no el primer de Mama Dousha a la Nau. Com a espectador un que em ve al cap es Rodrigo y Gabriela a la bikini, vaig flipar molt fort, jo els portava veient a youtube tocant davant de milers de persones, era un dimarts de pluja i erem 30 a la sala i ells entregadissims, fins i tot em van regalar una pua que tinc en una caixeta.


8. Quines són les vostres influencies musicals? 

No sabria dir, qualsevol cosa que em sembli interessant artísticament pot ser una influencia, d’aquí respecto infinit al Sr.Chen com a productor.


9. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Just ahir vaig descobrir Scarlet Pleasure, que bé molt emergents no son jajaja però ahí lo dejo.


10. Un lloc on us agradaria tocar?

Qualsevol lloc m’esta bé ara mateix jajaj encara que no se un lloc senyorial estil TNC o Palau de la música seria un somni.


11. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Pel que jo he viscut li diria que no deixi estar tot el que no és la música, que agradi o no es igual d’important que tenir bon material musical, és a dir tenir una imatge definida com a projecte i una bona presentació en escena.


12. Què és el que us  apassiona de la música?

No sabría dir exactament, pero soc feliç a l’estudi fent música o parlant d’ella i quan em pujo a un escenari la sensació es brutaaaal.


No hay comentarios:

Publicar un comentario